#rei català

[negreabsolut]

Entrada triomfal del rei En Jaume I a la ciutat de València, per Fernando Richart. Oli en llenç, 390 x 665 cm; 1884.

[useless-catalanfacts]

El 25 de gener (“The 25th of January”) is a song by the Catalan band Manel that we could maybe describe as... doubtful post-Christmas music?

I really like the song and its lyrics. I’ve translated them here. Read until the end and let me know what you think what the story is talking about!

But before we get to the lyrics, I’ll give some context for people from other countries who might not be familiar with these characters. According to the tradition, the White King (Melchior), the Blonde King (Gaspar), and the Black King (Baltazar) are the Three Wise Men, who in Catalan we call the Eastern Kings (els Reis d’Orient). These kings were magicians and astronomers, and they followed a shooting star that would lead them to the birth of a child who would be the Messiah. On the night of January the 5th, they reached the barn where baby Jesus was, and offered him the gifts of gold, incense, and myrrh.

For this reason, Catalan people and other cultures with a Christian background celebrate the day of the Three Wise Men as our equivalent of what Santa Claus is to the USA. The Three Wise Men bring presents for all children and families meet to eat a cake.

This song is set after that event, on the 25th of January (a date they probably chose as the title as a reference to the most famous traditional Catalan Christmas song, titled El 25 de desembre, “the 25th of December”), when the kings are on their way to return back home.

These are the lyrics:

Segons els pastors de l'últim poble darrera els horts veurien uns pins, passats aquells pins el camp d'oliveres i, al fons, tres camins.

According to the shepherds from the last village behind the orchards they would see some pine trees, and past those pine trees, the olive trees field and, in the background, three paths.

Han pres el trencall i s'ha obert la clariana i han ordenat als homes descans. Al camp d'oliveres tres reis s'acomiaden i encaixen les mans.

They’ve taken the detour and the clearing has opened and they have ordered their men to rest. In the olive tree field, the three men say goodbye and shake their hands.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya que abans que enfosqueixi ha d'estar travessant i es treu la suor amb el coll de la capa tacada de fang.

Melchior raises his head and sees the mountain that he must be crossing before it goes dark and he sweeps away his sweat with his cape’s collar stained in mud.

I no vol ni pensar que les forces s'acaben i ni us imagineu com s'emprenya quan, en beure en el riu, només troba la cara d'un home gran.

And he doesn’t want to even think of the strength coming to its end and you can’t even imagine how angry he gets when, as he drinks from the river, he only finds the face of an elderly man.

El rei dóna l'ordre pel toc de corneta pensant en aquells que, no fa pas tant, li besaven l'escut i entregaven les armes agenollats.

The king gives the order for a bugle call thinking of those who, not so long ago, used to kiss his shield and turn in their weapons kneeling.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre, que faci el favor algun bon soldat d'aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte de racions de pa.

From on top of the horse, the black king shouts for some good soldier to raise his ass from the ground and quickly recount the rations of bread.

Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca! Qui abans d'adormir-se amb el braç estirat notés com els dits mica en mica retallen l'aigua del mar!

Who could cross the forest and find a boat! Who, before falling asleep with his arm straight out, could feel how his fingers slowly cross the sea’s water!

Qui arribés a palau i triés una dona, arranqués unes roses i li allargués un ram! Baltasar té el desig corrent per les venes com si fos sang.

Who could reach the palace and choose a woman, pick a few roses and hold out a bouquet to her! Baltazar has desire running through his veins as if it were blood.

Gaspar pot sentir clavats a l'espatlla els ulls d'alguns patges que estan esperant un cop d'atenció, potser una mà alçada, una ordre reial.

Gaspar can feel fixed on his back the eyes of some page boys who are waiting for a shout of attention, maybe a raised hand, a royal order.

Un dels homes canta enmig d'una rotllana amb la veu més dolça que hagueu sentit mai una cançó antiga que el rei taral·leja amb els llavis tancats.

One of the men sings standing in the middle of a circle with the sweetest voice that you have ever heard an ancient song song that the king hums to with sealed lips.

El patge més vell es gira i comenta mirant un segon de reüll cap al cel “sembla mentida que bé que vivíem seguint un estel.”

The oldest page boy turns around and comments quickly glancing for a second at the sky “It’s hard to believe how well we used to live following a star.”

[gametriprant]

And here's the bean! This one is not a bean but also a little figure ^^

So usually for 6th of January in Spain there's this dessert, that has a king figure inside and a bean. If you find the king you get to wear a paper crown. If you find the bean, you pay for it.

But finally someone made a Republican version :D.

(In Catalan it says "no king no crowns". Instead there's a caganer and a barretina to wear)

[neonbutchery]

LLISTA D'ORGANITZACIONS I INICIATIVES PRO-PALESTINA ALS PAÏSOS CATALANS, ACTUALITZADA (MAIG 2024)

com tumblr és una plataforma angloparlant, la majoria de les notícies que circulen són de moviments i mobilitzacions als estats units, canadà, anglaterra, i altres països anglos. i encara que està molt bé construïr solidaritat interacional i assabentar-se del que passa a altres indrets del món, cal no perdre la vista sobre les accions i els esdeveniments que ens cauen molt més a prop.

han passat uns mesos després de la primera llista que vaig fer, i per sort, l'activisme pro-palestí segueix creixent als països catalans, amb manifestacions, col·loquis i xerrades, i ara, les primeres acampades estudiantils. on jo he trobat més convocatòries és a través d'instagram, però si coneixeu algun altre recurs digueu-m'ho.

ASSOCIACIONS GENERALS

Comunitat Palestina de Catalunya. porten molts anys fent activisme i estan molt actius a xarxes socials. de fet, la majoria dels enllaços en aquesta llista vénen d'ells. INSTAGRAM / TELEGRAM / TWITTER

Comunidad Palestina de Valencia (en català i castellà) - FACEBOOK

Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS

Coalició Prou Complicitat - INSTAGRAM / TWITTER

Samidoun España (no és exclusiu dels PPCC, però penja moltes accions i convocatòries que si que ho són). INSTAGRAM / FACEBOOK

Casa Palestina Catalunya - TELEGRAM / FACEBOOK / WHATSAPP

BDS (Boycott, Divest, Sanction)

BDS - Pàgina oficial (en castellà)

Llista de productes, serveis i empreses per boicotejar que col·laboren amb l'ocupació israeliana i estan presents als PPCC

Directori BDS Catalunya (‼ pot no estar actualitzat ‼)

BDS - Red Solidaria Contra la Ocupación en Palestina. Perfil general de les organitzacions BDS a l'estat espanyol (en castellà)

BDS País Valencià. TWITTER / INSTAGRAM / FACEBOOK / TELEGRAM

BDS Girona

BDS Castelló

BDS Bages / Catalunya Central

BDS Alacant

🏕 ACAMPADES ESTUDIANTILS 🏕

Universitat de València - Acampada Palestina UV. Accepten a qualsevol persona que vulgui unir-se, i també donacions de diners o de menjar. TELEGRAM - TWITTER

@useless-catalanfacts podries tornar a difondre això? Moltes gràcies!

Llista més exhaustiva d'associacions regionals a sota d'aquest separador.

CATALUNYA

BARCELONA CIUTAT

Comitè de Solidaritat amb Palestina de Sants-Montjuïc

UAB Acció per Palestina

Comitè Solidaritat Palestina Facultat Dret UB

Comitè de Solidaritat amb Palestina del Campus Diagonal

Comitè estudiantil de solidaritat amb el poble palestí

PROVÍNCIA DE BARCELONA

Penedès amb Palestina - LINKTREE

RipoPalestina (Ripollet)

Molins amb Palestina (Molins de Rei)

L'Hospitalet amb Palestina

El Montserratí X Palestina

SUMUD Palestina (Santa Coloma de Gramenet) - FACEBOOK

PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Terres de l'Ebre amb Palestina

PROVÍNCIA DE LLEIDA

Comitè en Solidaritat amb Palestina de Lleida

PROVÍNCIA DE GIRONA

Pla de l'Estany amb Palestina

La Garrotxa amb Palestina

Ripoll amb Palestina

ALTRES

PalestinaCatCentral

ILLES BALEARS

Mallorca per Palestina

Plataforma de Solidaritat amb el Poble Palestí d'Eivissa

PAÍS VALÈNCIA

Estudiants per Palestina

[perqueheplorat]

S'ha anunciat el repartiment de Mar i cel 2024!

Aquí el teniu. Hi afegeixo algunes obres on han sortit els actors que potser reconeixeu.

Blanca: Alèxia Pascual (ex-concursant d'Eufòria)

Saïd: Jordi Garreta

Ferran i Arquebisbe Ribera: Eloi Gómez (sens dubte, un dels actors joves amb més experiència al teatre musical als escenaris catalans: L'alegria que passa, El petit príncep, El despertar de la primavera, Golfus de Roma, Next to Normal, Paràsits el musical, Sweeney Todd...)

Joanot: Abel Garcia

Felip, Duc de Lerma i Caporal: Bittor Fernández (l'actor que fa de Titó a l'S3, que també té experiència al teatre musical en diverses obres per a públic familiar i El despertar de la primavera, Cantando bajo la lluvia, Carrie, The producers)

Hassèn: Albert Gràcia (llarga experiència també en el teatre musical espanyol i català, a produccions a Madrid com El rey león i La bella y la bestia i vàries a Catalunya, incloent-ne amb La Cubana)

Idriss: Berta Luna (ex-concursant de La Voz Kids, si no m'equivoco serà la seva 2a obra professional després del Médico)

Don Carles: Xavi Fernández (qui ja havia interpretat aquest paper anteriorment als revivals del 2004 i del 2014-2016)

Mare de Saïd i Teresa: Clara Renom (ja ha cantat anteriorment obra de Guinovart en versió concert)

Malek i soldat: Sergio Escribano (també amb participació a musicals a Madrid i al País Valencià)

Maria i dona morisca: Candela Díaz

Osman i soldat: Esteve Roig

Salam, baró de Dénia i soldat: Cisco Cruz (Maremar i El petit príncep)

Rei Felip II, Albanès i soldat: Albert Mora

Reina Margarida, Carme i dona morisca: Anna Alborch (guanyadora del Premi a Millor Actriu de Musical dels Premis Butxaca 2008 pel seu paper a Ruddigore o la nissaga maleïda, ha participat a molts altres musicals inclòs Scaramouche)

Saïd nen i Montserrat: Estel Aparicio

Rosa i dona morisca: Carme Giner (cantant de música tradicional valenciana, ha aparegut en diverses sèries d'À Punt com ara L'alqueria blanca)

Abderrahim i Idriss 2: Biel Llongueras

Pare de Saïd: Guillem Ripoll

Mohamed i soldat: Guillem Fole (L'alegria que passa)

13 músics a l'orquestra

Enhorabona per aquest repartiment tan prometedor!

[cinnabargirl]

La "gent" de l'AMB ve corrent amb un peu de rei de frenologia per mesurar-te el cap quan et senten parlar català amb paraules que com a molt només han sentit als textos de literatura medieval a l'insti, quan no tens accent de TV3 i no soltes un castellanisme cada quatre paraules

[sentimentarlequinat]

Agònicament, el Sabadell ja és un pas més a prop de la Copa

Resum Pas de gegant del Sabadell per jugar la Copa del Rei. Els de David Català han eliminat al Múrcia després de 120 minuts satisfactoris i uns penals on l’encert final d’Ortega fou clau en la classificació dels arlequinats. Malgrat el bon joc del Sabadell durant la primera part, un gol d’Alcaina poc abans del descans va decantar el resultat en favor local. No obstant, les clares aproximacions…

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Fira de Santa Jordina (@jordinaxulisima)

Les noies ja no volen ser princeses, no els cal ser rescatades per Sant Jordi. Les noies a la literatura infantil i juvenil, com també a la vida real, es volen menjar el drac...

El llibre 'La revolta de santa Jordina' il·lustra, reinterpreta i actualitza la llegenda de sant Jordi: una Jordina republicana, feminista i empoderada mobilitzarà tot un poble contra el rei tirà i el drac Mercat. 

Amb els textos de David Fernàndez i les il·lustracions de Lyona,

dd

dd

[jaumesclub]

⏰544 #UnHome10 La dreta contra FELPUDO VI!!! Trump, dinosàures, Aitana i... 🎙️🤩 El presentador, Jau Fibla, un autèntic sex symbol que us farà riure i pensar, està aquí de nou per oferir-vos un nou capítol d'un Home 10! una experiència única en català. 😎🎤 🐾 Celebrem el Dia Mundial dels Animals i el Dia d'Anar a peu a l'escola! Prepareu-vos per riure, emocionar-vos i sentir-vos més propers als animals i a la natura. 🐕🚶‍♂️ 💥 Descobriu com el tema del "sexe violent" es fa un lloc als xats escolars, una realitat que us deixarà bocabadats. 😱📱 🦕 Hem trobat un dinosaure a Castelló! No, no és una broma, i us explicarem tots els detalls fascinants d'aquesta troballa. 🦖 ⚖️ El jutge ha enviat una advertència directa a Trump, instant-lo a deixar d'insultar als funcionaris. Una història que us farà reflexionar sobre la política. 🤐 🚀 Coneixeu la nova start-up dedicada al món del frikisme que està causant furor? Prepareu-vos per a una immersió en la cultura geek com mai abans l'heu viscuda. 🤓💼 🤫 Descobriu com molta gent amaga les seves malalties mentals al treball i com podem ser més solidaris i comprensius. 💪😔 💃 No us perdeu la coreografia d'Aitana que us farà ballar i trempar sense parar! 💃🎶 👑 I, finalment, assistiu a la batalla èpica entre la dreta i el Rei Felpudo VI! Una dosi d'humor polític i sàtira que us farà riure amb entusiasme! 🤣🤔 Gaudiu d'aquest episodi i no oblideu deixar els vostres comentaris i subscriure-us per a més contingut captivador en català! 🎉😄🎥

[lacasadeldragoncapitulo7online]

La Casa del Dragon Capitulo 7 ver serie TV completas español (castellano) gratis

Ver - https://la-casa-del-Dragon-1x07.blogspot.com/

Vemos a Laenor, Rayneera y sus hijos, y Viserys, Alicente y sus hijos reunidos para llorar lo que parece ser Driftmark. Luego vemos a Alycent en el barco, y Laris se esconde en el fondo, yendo hacia/desde Driftmark, sin duda. Escuchamos a alguien (¿Laris?) decir: "Si quieres ser una reina fuerte, tus súbditos deberían tenerte miedo".

La rivalidad entre las mujeres llega a un punto crítico, al menos por ahora, en el consejo, donde discuten sobre la estrategia (la debilidad de Rhaenyra por el Daemon ausente sigue siendo evidente) mientras todos los demás observan en un silencio incómodo, sin querer subirse a la mesa. lado equivocado de la reina o del heredero. Curiosamente, Rhaenyra es la que extiende una rama de olivo, ofreciendo una pareja entre sus hijos que podría alinear sus intereses. Viserys está encantado: ¡es su fantasía hecha realidad! – pero Alicent reacciona con un disgusto casi visceral y elude la pregunta avergonzando a Rhaenyra cuando señala sus senos que aún gotean. Al parecer, Alicent estaba de pie detrás de la puerta cuando se repartía la solidaridad feminista.

Con las mujeres confinadas a pelear por el protocolo de la corte y una deferencia compartida a Viserys, su rivalidad se desarrolla por poder. Aegon y el hijo mayor de Rhaenyra, Jacaerys alias Jace (Leo Hart), se unen para hacerle una broma al hermano menor sin dragón de Aegon, Aemond (Leo Ashton), en las oscuras profundidades de Dragonpit, lo que provoca la furia de Alicent contra su hijo mayor porque la necesita. hijos a mantenerse unidos contra sus sobrinos. Pero la pelea más dañina se produce cuando los niños trabajan en el patio de prácticas. Ser Cristen se acerca peligrosamente a nombrar a Ser Harwin como el verdadero padre de los niños y los dos hombres se pelean a la vista del rey. Las consecuencias de su lucha tendrán graves consecuencias, de las cuales hablaremos más adelante. Mientras tanto, Daemon y su esposa, Laena (ahora interpretada por Nanna Blondell), están establecidos en Pentos con sus hijas gemelas. Se les presenta como pareja a través de espectaculares acrobacias de dragones voladores, loop-de-loop y volando uno alrededor del otro y, en el caso de Daemon, volando a través de llamaradas en una escena vertiginosa que muestra la pura alegría de volar y un recordatorio de que House Of The Dragon tiene bastante presupuesto para efectos especiales. Todo parece idílico, pero Laena no está del todo lista para renunciar a Poniente y conformarse definitivamente. Luego, el último embarazo de Laena termina con un parto difícil, y Daemon se enfrenta a la misma decisión que Viserys una vez tuvo: ¿debería arriesgar a su esposa por el niño?

Esta es una desviación de Fire And Blood de George R.R. Martin que obviamente tiene la intención de establecer un paralelo directo entre los hermanos. Daemon no elige, y no está claro si se retrae por respeto a su esposa (parece tener algo) o por horror a la decisión en sí, una debilidad frente a una crisis inimaginable.

La Casa del Dragon Capitulo 7 descargar serie TV La Casa del Dragon Capitulo 7 serie TV infantiles La Casa del Dragon Capitulo 7 serie TV en español La Casa del Dragon Capitulo 7 serie TV online hd La Casa del Dragon Capitulo 7 serie TV fox La Casa del Dragon Capitulo 7 si serie TV La Casa del Dragon Capitulo 7 serie TV 24 La Casa del Dragon Capitulo 7 película La Casa del Dragon Capitulo 7 Ver película La Casa del Dragon Capitulo 7 Ver película online La Casa del Dragon Capitulo 7 Ver serie TV online La Casa del Dragon Capitulo 7 ver película gratis La Casa del Dragon Capitulo 7 ver película latino La Casa del Dragon Capitulo 7 ver mexicana La Casa del Dragon Capitulo 7 Ver serie TV català La Casa del Dragon Capitulo 7 ver película galego La Casa del Dragon Capitulo 7 ver película euskara La Casa del Dragon Capitulo 7 y descargar serie TVs gratis

[3qmglueck]

Heute war Ganmeltag angesagt, d.h. lange schlafen, Frühstück auf der Terrasse einnehmen, dann sind die Damen einkaufen gegangen, und in Ruhe geduscht, da ich bin alleine zu Hause geblieben bin, Füße hoch, auf der Terrasse doch tatsächlich was lesen können. Was soll ich sagen, ich habe diese himmlische Ruhe richtig genossen, den Blick ab und zu auf den Pool, das Tramuntanagebirge schweifen lassen, eine laue Brise wehte leicht...es war wunderbar. Wir hatten einen richtigen "vermut": es gab gesalzene Chips mit Palo auf Eiswürfel, einem mallorquínischem Nationalkräuterlikör. Danach gab es Arroz Brut, (schmutziger Reis mit Safran, Fleisch und Blumenkohl) sehr würzig und typisch aus dieser Region. Eher ein Wintergericht. Zum Nachtisch gab es frische Melone 🍈. Dann eine ausgiebige Siesta. Gen 18h, es waren immer noch 31 Grad sind wir ins Städtchen, in die Straße Sa Lluna 🌙. Eine wirklich pittoreske Straße mit zum Teil sehr typischen Geschäften. Bei Anitas Tochter, dem Tante Emma Laden der Stadt haben wir allerlei Kleinigkeiten gefunden. Marga erzählte uns zudem, das es nun sogar eine Briefmarke gibt, die zu Ehren des gelben Briefkasten erstellt wurde. Wir mussten natürlich aus sentimentalen Gründen zwei Stück kaufen. Wir hatten noch weitere, äußerst kurzweilige Gespräche mit der Frau vom Weingeschäft und weiteren Geschäftsinhaber:innen. Mutter war auch sehr angetan. Glücklich und verschwitzt traten wir den Heimweg an und ab ging es in de Pool. Mal sehen, wo es uns morgen hintreibt. Bona nit! 👋🌌🦟 #ausgeschlafen #hitze #schwitzenistgesund #derfrühevogelmachtsinnbeihitze #soller #mallorca #salluna #pool #calor #endlesssummer #sommer #català #palo #palotunel #vermut #siesta #lesen #ruhegenießen (hier: Sóller, Mallorca, Balaeric Islands, Spain) https://www.instagram.com/p/CiLf_wAsyQS/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[negreabsolut]

Retrat d'Alfons el Magnànim, per Jaume Mateu i Gonçal Peris Sarrià. Tremp en fusta de pi, 56'3 x 45'3 x 4 cm; 1427.

[useless-catalanfacts]

En saps alguna cosa de llegendes catalanes relacionades amb guineus? gràcies!

Hola!

(Primer de tot, perdona per tardar en respondre, no sé per què l'app de Tumblr no em deixava publicar ni guardar les respostes de preguntes que tenia als drafts.)

Les guineus són protagonistes de moltes faules (catalanes i també arreu d'Europa) perquè representen l'astúcia. He sentit varies faules sobre com la guineu se les empesca per menjar-se les gallines o per enfilar-se a una parra per menjar-se el raïm.

La guineu com a l'animal que simbolitza l'astúcia ve de lluny, en català tenim Na Renard, protagonista del Llibre de les bèsties (1289) de Ramon Llull. És una faula sobre el regne dels animals, que trien al lleó com a rei però no inclou la guineu (Na Renard) a la seva cort. Aleshores, segueix la història de com la guineu enganya als altres animals per ascendir d'estàtus. I més enrere encara als orígens de la civilització occidental, les guineus ja apareixen com a animals llestos i astuts a les faules de l'escriptor grec Isop, del segle VII aC.

El personatge de la guineu el trobaràs ben explicat en aquest article: "Aproximació a l'estudi de les rondalles d'animals: el cas del cicle de la guineu i el llop".

Et deixo enllaços a unes quantes pàgines que expliquen llegendes, faules o rondalles catalanes on la protagonista és una guineu (si en busques, trobaràs que en diferents parts del territori també se'n diu guilla, rabosa o raposa).

La guineu i el mossèn (Vall de Cardós)

L'home que es transformà en guineu (Aguilar de Segarra)

Conte de la raboseta i el llop (Tírig i Albocàsser)

Lo llop i la rabosa (Flix)

La rabosa i el corb (recollida per Enric Valor a Rondalles valencianes)

El llop i la guineu que feien boïga a Cal Carament (Sant Just de la Valldan)

Però n'hi ha moltes més!

[cronicasdelholoceno]

‘Els desposseïts’: la utopia de voler canviar l’altre

Ursula K. Le Guin és una de les autores de ciència ficció i fantasia més brillants del seu temps i del nostre. La llarga llista de premis que va rebre al llarg de la seva carrera – incloent-hi el National Book Award o el Premi Hugo – ho acredita. Le Guin va ser capaç de conjugar entreteniment i reflexió en desenes d’obres, i, juntament amb Margaret Atwood, és considerada el màxim exponent femení de la ciència ficció en el camp de la literatura. La seva mort va ser una bona ocasió per comprovar com n’era de respectada l’autora entre els seus companys de professió. També ho és per a recuperar la seva obra. Fa uns mesos, Raig verd va publicar en català la novel·la Els desposseïts, amb què Le Guin va guanyar el premi Nebula l’any 1974. En l’edició de Raig verd, el mateix llibre forma part de la història que s’hi narra. Sense ser-ho, és tot el que un lector pot demanar a una edició de col·leccionista. 

Els desposseïts s’emmarca en el gènere de la novela de ciència ficció, tan conreat i celebrat als Estats Units. No es tracta, tanmateix, d’un mer divertimento. Des d’un dualisme que fuig de la simplicitat, la novel·la presenta dos móns enfrontats i antitètics, Urras i Anarres. Urras és “tot el que un planeta hauria de ser”, segons l’única terrícola que apareix a la novel·la: és ple de vida i tan ric en recursos que la perspectiva del seu esgotament és del tot inversemblant per als seus habitants. Moralment, en canvi, Urras és una societat perversa. Els rics menyspreen els pobres, que neixen i moren en l’absoluta misèria. Les rebelions són reprimides sense concessions, perquè la necessitat i la injustícia, lluny de ser vistes com situacions contràries a la dignitat humana, es consideren merament quelcom de mal gust. Desconeixem  si és l’excés de recursos el que ha definit la moralitat d’Urras perquè, és clar, en absència d’escassetat no hi ha necessitat de compartir, d’ajudar-se mútuament. Le Guin és ambigua al respecte, però tot sembla indicar que l’abudància és un tret que, com a mínim, ha influït en el desenvolupament d’una societat tan poc feta a l’empatia amb qui menys té. 

A l’altre extrem, hi ha Anarres. Fundada per un conjunt d’urrastis que van revelar-se contra el règim opressor, Anarres és una societat amb un model d’organització anàrquic en el sentit polític del terme. L’individu ho és tot, és el centre. Alhora, però, té el deure moral de treballar i de formar part de la comunitat que li ho ha donat tot: menjar, educació, habitatge, una comunitat en què créixer.  A Anarres no existeix el poder (almenys, en la visió idealista dels seus fundadors), i és per això que existeix la llibertat. I si no existeix el poder, tampoc pot existir la propietat privada. Els seus habitants no tenen res, perquè res és seu. No ho posseeixen – ells són els desposseïts –, tan sols ho fan servir. Ni tan sols els pares posen els noms als seus fills, ja que això, des de l’òptica dels anarrestis, significaria exercir un poder personal sobre ells, subjogant-los a la seva voluntat en la definició de la seva identitat més primerenca. Els noms dels anarrestis són assignats per un ordinador que, de forma aleatòria, tria per a ells una denominació única, que no comparteixen amb ningú. Anarres, però, és hostil i àrida. Els recursos escassegen, viure-hi és difícil. La comunitat, en conseqüència, és més necessària que mai, perquè és una condició sine qua non per a la vida. És aquesta la clau de l’èxit de l’organització aestatal d’Anarres? És l’adequació del model social a l’entorn la clau de la supervivència d’un règim polític? Heus aquí la qüestió. 

A Anarres pertany el nostre protagonista, el físic Shevek. Convençut que  l’entença entre ambdós móns és possible, en Shevek està decidit a viatjar a Urras per acostar postures amb el que va ser el planeta dels seus avantpassats. En intentar-ho, però, descobrirà que hi ha murs que no poden enderrocar-se. Aquest mur no és pas el que separa Urras d’Anarres, si bé és cert que qui no comparteix una mateixa realitat difícilment podrà compartir un mateix model ètic o polític. La tolerància, el diàleg i la curiositat obren meravelles quan es deixen en mans de les persones adequades, sigui quin sigui el seu origen. Optimista, Le Guin llança un missatge:  l’essència universal de la humanitat sempre preval, amb independència de les seves concrecions. Tenint en compte l’apel·lació a la universalitat d’Els desposseïts, no ha d’estranyar el pes que l’autora dóna a la ciència en l’argument de la novel·la. 

El mur contra el qual lluita en Shevek no és el que separa uns móns dels altres. És el que separa l’individu de la realitat en la forma que l’hi dóna l’organització social. L’ètica, la política, la ciència. Totes són vies d’aprehendre-la, d’entendre-la i de provar de vèncer a la consubstancial separació que hi ha entre dos ens que, en tant que diferents, mai podran ser el mateix. En Shevek s’adona que és la negació d’aquesta dialèctica natural el que ha començat a desvirtuar l’idealisme de l’anarquisme primigeni d’Anarres i a permetre-hi tics de totalitarisme. Tot aquell que amb la seva paraula o les seves accions negui la màxima que l’individu és inseparable de la societat s’enfronta a la sanció social (també de paraula i d’acció), que és de facto igual de poderosa que l’estatal quan qui hi dóna suport és una majoria.

La virtut de ser frugal

De forma intencionada o no, l’ús del llenguatge que Le Guin fa a Els desposseïts és ben bé un reflex de la frugalitat dels seus protagonistes. L’autora adopta la màxima que regeix la vida en societat a Anarres: “Qualsevol excés és excrement”. L’estil de Le Guin és transparent i gens artificiós. Fuig del tabú i del tòpic en la mesura del possible (el lector no és d’Anarres; té prejudicis, fílies i fòbies) i evita de forma molt convenient les descripcions fantasioses de móns imaginaris sovint recurrents en obres de gènere fantàstic. A Els desposseïts, aquestes descripcions contribuïrien més a allunyar el lector del veritable cor de la història que a situar-lo en un escenari concret. Al cap i a la fi, Urras i Anarres són símbols. Extrems de pols: la lluna vista des de la terra i la terra vista des de la lluna. Una vegada esboçades les seves característiques, es fa innecessari aprofundir més en el seu aspecte extern. 

Quan Le Guin els descriu fent ús de llenguatge literari, acostuma a fer-ho en relació a allò que suscita als seus personatges. Els espais en si mateixos no són res, no volen dir res. Sols tenen significat i val la pena descriure’ls quan en aquesta descripció s’hi pot encabir també la d’un estat d’ànim o un sentiment (de forma molt semblant, per cert, a com ho fa Virginia Woolf). Aquest és un plantejament que afavoreix la solidesa de les tesis sobre les quals se sosté l’argument d’Els desposseïts.  La veritat vestida de retòrica sovint s’acosta perillosament a la mentida. Le Guin ho sap, i en defuig. Que les descripcions dels seus personatges i espais siguin en si mateixes significatives permet a Le Guin no haver de dedicar paràgrafs i paràgrafs a reflexionar sobre la dimensió moral de les vicissituds a les quals han de fer front els seus personatges. Això ja ho incorpora la seva pròpia història personal. Potser és per això que el desenllaç de l’obra és menys apoteòsic del que un es podria esperar. El lector ha d’estar disposat a acceptar que, quan arriba al final de la història, aquesta ja ha estat narrada.  L’aventura ja ha acabat. No hi ha res que importi més que el que ha deixat enrere, perquè és precisament allà on rau el valor de la història que explica Els desposseïts.  En síntesi, el clímax argumental de la novel·la no coincideix amb el clímax narratiu, i això ja de dur el lector a afrontar-ne la lectura sent conscient que no trobarà un final trepidant a les darreres pàgines. El final de l’obra, de fet, va ser l’únic punt feble que algun crític va assenyalar-hi. L’escriptor de ciència ficció i editor Lester del Rey va titllar-lo de ‘deus ex machina’. Tanmateix, i considerant que en les obres de ciència ficció la realitat sempre és el que l’autor determina que sigui, quin final de ciència ficció no ho és?

De la cultura a la política

Ursula K. Le Guin recorre a l’utopia per a narrar una història que és al mateix temps una declaració d’intencions i un tauler de joc. Un tauler de joc en què les peces són els individus, les societats i les cultures, tres conceptes que, malgrat estar en permanent diàleg, fan una funció diferenciada dins de l’argument. Així, tant Anarres com Urras estan habitats per éssers humans, però la seva organització política és diferent, fins i tot oposada. Aquesta oposició condiciona la seva estructura social, però també la seva cultura. L’aparent èxit de l’organització anarquista d’Anarres no s’explica sense l’arrelament a la consciència dels seus membres de conceptes com la solidaritat (que no altruisme), la responsabilitat envers la comunitat o la inexistència de jerarquies entre individus iguals. Antropòloga de formació, Le Guin coneix el paper de les cultures com a fonament de les societats, coneixement que trasllada a la ficció. Els col·lonitzadors d’Anarres no van dubtar a crear un idioma, el pràvic, que servís per a edificar les bases de la que al seu judici seria una societat millor, més justa. El lleguatge com a primer esglaó de la formació de la consciència és el que, generacions més tard, dóna origen a una cultura comuna. Sobre aquest graó, ja és possible edificar una societat amb uns valors compartits. Si això és titllat o no d’adoctrinament i de manipulació ja depèn de quina és l’òptica de judici amb què el lector rep la història.  Tot plegat, però, posa innegablement de relleu la naturalesa moldejable de la naturalesa humana tal com la concep Le Guin. Que sigui moldejable, no obtant, no significa que no posseeixi una forma pròpia que, en ocasions, pugui resistir-se a la voluntat civilitzadora i benintencionada que va guiar la fundació d’Anarres.

El desenllaç d’Els desposseïts revela que ni tan sols les societats utòpiques resisteixen l’embat de l’instint de preservació, de la necessitat de trobar l’estabilitat com a condició per a la supervivència. Però la revolució, ens explica Le Guin, és per definició inestable. Una societat revolucionària ho ha de ser a partir de tots les ments que la formen. La ment es pot permentre la inestabilitat. Les societats, no. Això no exclou que els seus membres hagin de lluitar per a fer-les penetrables a les idees, l’únic medi en què el canvi pot subsistir de forma permanent.

/ Altres crítiques.

[atrilla]

Un taxista a Punta Arenas

Anècdota. Quan vam retornar a P.Arenas després de conversar amb els pingüins magallanencs, vam agafar un taxi pet retornar a l'hotel. La sort va decidir adjudicar-nos el conductor de taxi més simpàtic i rialler de la Patagònia. En Pedro Queiroz.

Quan li vam dir d'on érem, ens va explicar que el seu tataravi era asturià i que un dels avis era català. Quan li vam preguntar per la immigració croata, ens va dir que els seus avantpassats eren croats, d'una de les 6000 famílies que, escapant de la disolució de l'imperi austrohúngar, a principis del segle XX, van decidir venir cap a aquí. Recordem que Xile necessitava població per ocupar el sud del país i donava facilitats materials a qui s'hi instal·lés. Però seguim amb en Pedro...

Quan vam comentar que havíem vist l'edifici que havia estat centre de detenció i tortura, ens va comentar que ell hi havia estat durant 15 dies. Detingut però no torturat, acusat de comunista perquè tenia un amic íntim que ho era. Any 1973. No van poder provar res i el van deixar anar. El seu amic, però, va ser condemnat a treballs forçats durant anys...

Finalment, motu proprio, en Pedro ens va explicar que era també d'origen jueu. Els seus avantpassats van entrar a la península amb els àrabs i es van instal·lar a la zona d'Astúries. Després, ja sabem que els Reis Catòlics van expulsar a tots els jueus i, a continuació, als musulmans. Els que van decidir restar a la península es van haver de convertir en cristians. I tot i així...

En Pedro deia que la constitució xilena actual encara és filla de la dictadura i que cal canviar-la: us sona?

I tot plegat entre riallades i bon humor. Per acabar ens va dir la frase que el seu avi català sempre deia: 'España es la mantenida de Cataluña'. Alçaaaaa!!

L'endemà el vam retrobar a l'estació de busos i va accedir encantat a fet-se una foto amb nosaltres. Tinc el seu telèfon per si algú el necessita, de dia o de nit, ens va dir. Extraordinari Pedro Queiroz, la història concentrada en un xilè de la Patagònia...

[jaumesclub]

⏰542 #UnHome10 🎙️ Benvinguts i benvingudes a una nova i emocionant entrega del nostre podcast diari d'entreteniment i actualitat, "Un home 10"! 🌟 Com ja sabeu, el programa està presentat pel carismàtic Jau Fibla, un autèntic sex symbol de les ones cibernètiques, i com sempre, ho fa amb entusiasme i en català. 🎤🎉 Avui tenim un contingut carregat d'emoció, ja que celebrem el Dia dels Animals de Granja, així com altres dies mundials com el de l'hàbitat, l'arquitectura, els Inquilins, la biblioteca escolar i, sobretot, el dia de la no violència! 🐄🌍📚 Les notícies no es queden enrere, amb una tràgica situació a una discoteca murciana, vandalisme salvatge a Molins de Rei i fins i tot un cas d'extrema escalfor amb els iPhone 15! 📰📱 I no podem oblidar els aniversaris d'avui, amb estrelles com Maribel Verdú, Sting i Samantha Barks celebrant els seus aniversaris! 🎂🌟 I ja sabeu, demà més! Subscriviu-vos al canal, deixeu els vostres comentaris i gaudiu de l'espectacle! 🎈😂🎤